Em dic Jordi Torres, i em dedico a acompanyar a docents a capacitar-se i empoderar-se aprenent a posar ordre a les dificultats que es trobin dins l’aula.
Jo no divideixo els docents en bons i mals professionals, però si que cal reconèixer que a vegades hi ha situacions i maneres de fer que no ens són funcionals. El problema no és l’error (tots n’hem fet), sinó no aprendre’n.
Aquestes situacions no funcionals a nivell laboral ens desperten pensaments i emocions desagradables pels que tenidim a buscar culpables en nosaltres o en els alumnes, que els acabem veient com a enemics, i llavors només ens queden dues opcions: guanyar o perdre.
El coaching per docents és una eina que sense jutjar, ens permet treure profit de les situacions complicades dins de l’aula per aprendre a ordenar-les.
El millor de tot és que ordenar les dificultats no sols és important per solucionar-les, sinó que incorporem noves eines i ens transformem en el procés creant una nova versió de nosaltres.
A vegades hi ha alumnes disruptius dins de l'aula i no se com posar-los límits
Apareixen situacions de conflictivitat dins de l'aula i em bloquejo i no se com actuar
Quan un alumne em falta al respecte reacciono defensant-me o atacant
Hi ha situacions en les que la paciència se m'acaba i després em sento culpable de les meves respostes
Els alumnes no tenen cap mena de motivació faci el què faci i això també m'acaba desmotivant a mi. Jutjo als alumnes per la seva passivitat.
Em crec els pensaments destructius i em genera patiment. No em valoro com a docent, em comparo, no confio amb mi...
Les situacions complicades amb alumnes i els pensaments destructius que em crec, em generen patiment emocional.
Els conflictes que apareixen, els pensaments que tinc i les emocions que se'm desperten, em fan sortir del centre sense energia que em costa resuperar.
Em reconec l'autoritat que tinc i la utilitzo quan cal amb seguretat, fermesa i respecte, per amor a mi i a l'alumne. L'alumne percep l'autoritat sana i accepta els límits.
Aprenc a posar ordre als conflictes que vagin apareixent. Els alumnes es calmen, jo també i per fi és possible fer classe amb més normalitat.
Poso límits amb fermesa, transfereixo responsabilitats i aprenc a veure què hi ha darrera de l'actitud desafiant.
Reconec les emocions internes i el missatge que porten darrera, però a la vegada sé posar límits interns a la reactivitat sense control i em fa tenir més seguretat.
Torno a connectar amb la motivació interna i la transmeto als alumnes. Entenc i respecto que hi hagin alumnes als que no els hi interessi la meva matèria, però exigeixo uns mínims.
Aprenc a valorar-me i a no alimentar ni fer cas als pensaments destructius. Diferencio clarament el què és un pensament objectiu i constructiu d'un judici i em tracto amb respecte quan m'equivoco.
Al tenir menys conflictivitat dins l'aula i aprendre'n quan apareix, i al no creure'm els pensaments destructius, apareixen menys emocions desagradables i quan hi són les visc sense judici intern.
Al tenir menys conflictivitat dins l'aula, menys pensaments destructius i menys emocions intenses, queda més energia disponible per treballa i per viure.
La via més còmode i ràpida per fer l’acompanyament és el de les videotrucades on-line, que permeten una comunicació directa encara que ens trobem a molta distància. Les sessions acostumen a ser d’una hora aproximadament.
La idea és treballar amb les dificultats que se’t presentin i aprendre d’elles perquè així puguis anar adquirint noves eines que et permetin empoderar-te sanament dins l’aula i recuperar l’autoritat
Aquest acompanyament no sempre serà necessari, però quan cregui que pot ser útil el proposaré i si es fa, sempre serà amb l’autorització teva i del centre.
L’avantatge principal d’aquesta modalitat és que permet captar el què sigui que s’estigui donant in-situ i per tant permet un acompanyament encara més afinat.
