Formació per docents

LA PROPOSTA DE LA FORMACIÓ PER DOCENTS DE RUAHVIVA:

El desenvolupament dels alumnes a nivell acadèmic en una primera instància, i com a treballadors en el futur, tot i que precisa de l’adquisició d’uns coneixements i unes competències necessàries, també es veu altament condicionat per la manera en com es desenvolupen com a persones. En aquest aspecte, és on els docents podem aportar el tret diferencial respecte a altres fonts formatives més impersonals.

A més, el sistema educatiu obligatori (i fins i tot postobligatori) és un espai per on hi passen pràcticament tots els membres d’una societat, i per tant, una oportunitat única per poder transmetre aquests coneixements més personals i sobretot competències més lincades a permetre generar vincles sans dels alumnes amb ells mateixos, amb els altres i amb la vida.

A dia d’avui, l’aprenentatge per acumulació de continguts de forma memorística ja ha perdut vigència, i més tenint en compte que tots ells estan a 30 segons a Internet. Així, ja fa uns anys que els continguts ja no són el final del camí, sinó el mitjà pel qual els alumnes puguin desenvolupar una sèrie de competències que abarquin tots els nivells del desenvolupament humà.

Aquestes competències es basen amb el Sistema d’Intel·ligències Múltiples proposat per Howard Gardner segons la qual les persones no tenim un sols tipus d’intel·ligència. D’aquests tipus, n’hi ha dues que sovint es treballen de forma irregular perquè depenen de que el docent les tingui adquirides: la personal (de vincle amb un mateix) i la interpersonal  (de vincle amb els altres).

Si ho traslladem a les competències proposades per la LOMLOE (2020), veurem que totes elles precisen de de disposar d’intel·ligències en relació al vincle amb un mateix i amb els altres, però molt especialment la competència personal social i d’aprendre a aprendre (5), la competència ciutadana (6), la competència emprenedora (7) i la competència en consciència i expressió culturals (8).

La pregunta que em faig és si volem que els alumnes desenvolupin aquestes intel·ligències i adquireixin aquestes competències, no caldria que els docents també les tinguin adquirides?  Els alumnes no aprenen les competències perquè els docents les expliquin i repeteixin mil vegades, sinó perquè al tenir-les incorporades, ells mateixos les utilitzin habitualment, i els alumnes també les vagin posant en pràctica combinant errors i encerts. Però evidentment, no es pot ensenyar allò que no es té interioritzat i après.

De fet, la majoria de docents tenen molt clar què han d’explicar i com, i en cas contrari disposen d’àmplies fonts de recursos i de formació per fer-ho. Però la nova educació demanda de nous docents, que sense negar les qualitats de saber què ensenyar i com, també incorporin coneixements i competències més personals que afegeixin al què i el com, el des d’on s’ensenya. I quan dic des d’on, em refereixo a si eduquem des de la nostra part madura o immadura, que determinarà dos aspectes claus: la possibilitat de generar un bon vincle de seguretat amb l’alumne i la d’esdevenir una nova referència adulta que sense negar les referències familiars, pugui complementar-les. Aquests dos elements permetran disminuir la conflictivitat a les aules i millorar l’adquisició de totes les Competències Clau.

Abans d’acabar em sembla important destacar dos aspectes importants.

En primer lloc, tots els docents comencen els seus passos en el món laboral en un estat de immaduresa que ens ve de sèrie com a persones i com a treballadors. Però igual que amb els alumnes, també poden millorar i madurar. Per això a mi no m’agrada parlar de mals i bons docents com una etiqueta invariable, sinó de immadurs o madurs. De fet tots som madurs per algunes coses i immadurs per d’altres, per això ha de quedar clar que tots els docents sempre poden millorar i madurar com a docents i com a persones si aquest és el seu desig.

En segon lloc, serà cabdal  prendre consciència des d’on estem educant i fins a quin punt fer-ho des de la maduresa o des de la immaduresa tindrà transcendència a tots els nivells en l’adquisició dels aprenentatges dels alumnes.

TOTA LA PROPOSTA FORMATIVA DE RUAHVIVA ALS DOSCENTS ESTÀ ENCARADA A AJUDAR A PRENDRE CONSCIÈNCIA DES D’ON S’EDUCA (IMMADURESA O MADURESA) I A DONAR EINES PER SEGUIR  MADURANT COM A DOCENTS I COM A PERSONES.

Per acabar,  a continuació podeu valorar les diferències entre educar des d’un o altre nivell de consciència a través d’exemples pràctics exposats a la taula següent. Abans però, recordar que no està fet amb ànim de jutjar a ningú, sinó amb el de prendre consciència en quin punt està cadascú per d’aquí millorar. Jo sóc el primer que amb els meus 10 anys d’experiència en el món educatiu com a docent també he tingut conflictes a l’aula, m’he posat per sobre i per sota dels alumnes, he perdut els papers, he cregut en moments que no servia per això, etc…