Totes les persones en la nostra condició d’humans i de mamífers, necessitem dels vincles per viure i per créixer, i això no és dependència sinó pura biologia. Ara bé, quan ens acostem als altres des de la carència, els vincles es tornen com un objecte a posseir, i les relacions s’omplen de idealitzacions, projeccions, manipulacions, judicis, necessitats no cobertes, ferides no sanades,…els vincles entre iguals es transformen en vincles dependents en els que el nostre nen/a interior es posa una màscara per protegir-se i busca allò que li ha faltat en la infància en els altres. 

La xerrada-taller «Relaciona’t sense màscares!» parteix de la base que tots necessitem de vincles reals i segurs, i ofereix eines vinculars perquè els alumnes aprenguin a relacionar-se d’una forma més funcional , madura, honesta i eficient. La xerrada-taller comença parlant sobre com es genera la màscara del personatge i com aquesta condiciona el fet de que ens relacionem des de la carència, generant accions i actituds que no són sanes ni funcionals i que acaben per generar conflictes amb els que ens envolten. Es posarà atenció en quines són les accions i actituds fan els alumnes que sovint sense ser-ne conscients els allunyen dels altres. També aprendran com reconèixer aquelles polaritats d’ells que rebutgen a través de les projeccions i el joc dels miralls. Finalment parlarem dels estils d’aferrament a l’hora de vincular-se amb els altres (segur, ansiós, evitatiu i desorganitzat).

Un cop vist com ens vinculem amb la màscara, passarem a parlar de com fer-ho sense ella. Treure’s la máscara en els vincles passa sobretot per com actuem quan apareixen els conflictes dels que en parlava en el paràgraf anterior. És a dir, a vegades els conflictes són inevitables, i en aquests casos no és tant important el fet que apareguin sinó què fem amb ells. Des del personatge podem reaccionar impulsivament agredint a qui tenim a davant o a l’altre extrem podem victimitzar-nos o fins i tot amagar-lo per evitar el conflicte emparant-nos en una mala i falsa bondat. En qualsevol dels casos, el conflicte hi seguirà sent fins que l’ecarem d’una altra manera. 

Quan apareix un conflicte, les emocions són molt intenses i el nostre cos està amb el sistema de supervivència activat. El sistema nerviós autònom simpàtic (SNAs) ens impulsa a les reaccions descrites anteriorment, el fet diferencial rau en poder prendre per un moment distància amb la situació i a partir d’aquí parar el conflicte. Mirar de resoldre una situació de tensió amb el SNAs activat és molt complicat i gairebé sempre contraproduent perquè el què diem i fem en aquesta situació de «perill» no fa sinó incrementar i perpetuar el conflicte. En la xerrada-taller donarem eines per aprendre a parar el conflicte i també per poder-lo resoldre quan s’hagi retornat a la calma, fent saber a l’altra part quines són les nostres necessitats vulnerades que havien generat el conflicte i com reparar-les.

Així no pretenem que els vincles siguin «perfectes» i no hi hagi conflictes, sinó que quan els vincles siguin reals i honestos. Entendre per exemple, que la ràbia i l’egoïsem tot i ser jutjats, ben usats ens permeten detectar les nostres necessitats i posar límits sans quan no estan cobertes.

S’acaba la xerrada-taller amb una dinàmica pensada perquè els alumnes es vinculin amb i sense màscara perquè l’aprennetatge no sigui només teòric sinó tsmbé vivnecial i passat pel cos.

Finalment hi haurà un espai de preguntes anònimes per tal de resoldre dubtes que hagin pogut aparèixer durant la sessió.